Vés al contingut

Alfabet khmer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet khmer
Tipusalfasil·labari, escriptura natural i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüeskhmer, tàmil, sànscrit, Jarai (en) Tradueix i pali Modifica el valor a Wikidata
Creació611 Modifica el valor a Wikidata
OrigenCambodja Modifica el valor a Wikidata
Basat enPallava (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Khmr Modifica el valor a Wikidata (355 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+1780-17FF i U+19E0-19FF Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet khmer (âkkhârâkrâm khémârâ phéasa en khmer) és un alfabet abugida utilitzat per escriure el khmer, llengua oficial de Cambotja.

Com la major part de les escriptures del Sud-est Asiàtic, deriva del Vatteluttu, originari del sud de l'Índia i aparegut al voltant del segle I dC.

Va ser adaptat de l'escriptura Pallava, una variant de l'escriptura Grantha, descendida de l'escriptura Brahmi de l'Índia. L'escriptura khmer moderna difereix de les formes precedents vistes a les inscripcions de les ruïnes d'Angkor.

Consonants

[modifica]

Hi ha 35 símbols consonàntics en khmer, tot i que l'alfabet modern només en fa servir 33, els altres dos ja són obsolets. Cada consonant té una vocal inherent de /ɑ/ o /ɔ/. Aquestes vocals inherents s'utilitzen per determinar la pronunciació dels dos registres de fonemes vocàlics representats per les vocals diacrítiques. Les consonants tenen formes subscrites que es fan servir per escriure grups de consonants. També de vegades anomenades "sub-consonants", les consonants subscrites s'assemblen als símbols de les consonants corresponents però en minúscula. En khmer, són conegudes com a cheung âksâr, significant el peu d'una lletra. La majoria de consonants subscrites estan escrites directament sota altres consonants. Les consonants subscrites eren usades per escriure les consonants finals. Aquest mètode d'escriure ha cessat a l'escriptura khmer moderna però encara és retinguda en el mot aôy.

Consonants Forma subscrita Romanització de l'ONU AFI
្ក
្ខ khâ kʰɑ
្គ
្ឃ khô kʰɔ
្ង ngô ŋɔ
្ច châ tçɑ
្ឆ chhâ tʃʰɑ
្ជ chô tçɔ
្ឈ chhô tʃʰɔ
្ញ nhô ɲɔ
្ដ ɗɑ
្ឋ thâ tʰɑ
្ឌ ɗɔ
្ឍ thô tʰɔ
្ណ
្ត
្ថ thâ tʰɑ
្ទ
្ធ thô tʰɔ
្ន
្ប ɓɑ
្ផ phâ pʰɑ
្ព
្ភ phô pʰɔ
្ម
្យ
្រ
្ល
្វ ʋɔ
្ឝ shâ -
្ឞ ssô -
្ស
្ហ
្ឡ*
្អ ʔɑ

Vocals dependents

[modifica]

L'escriptura khmer utilitza vocals dependents, o vocals diacrítiques, per modificar les vocals o consonants inherents. Les vocals dependents són conegudes en khmer com srăk nissăy o srăk phsâm. Les vocals dependents sempre han d'estar combinades amb una consonant. Per molts dels símbols vocàlics, hi ha dos sons o registres. El so de la vocal utilitzada depèn de la sèrie de la consonant dominant en un grup sil·làbic.

Vocals dependents Romanització de l'ONU AFI
sèrie a sèrie o sèrie a sèrie o
អា a éa iːə
អិ ĕ ĭ e i
អី ei i əj
អឹ œ̆ ə ɨ
អឺ œ əːɨ ɨː
អុ ŏ ŭ o u
អូ o u oːu
អួ uːə
អើ aeu eu aːə əː
អឿ eua ɨːə
អៀ iːə
អេ é eːi
អែ ê aːe ɛː
អៃ ai ey aj ɨj
អោ aːo
អៅ au ŏu aw ɨw
Diacrítics Romanització de l'ONU AFI
sèrie a sèrie o sèrie a sèrie o
អុំ om ŭm om um
អំ âm um ɑm um
អាំ ăm ŏâm am oəm
អាំង ăng eăng eəŋ
អះ ăh eăh eəʰ
អុះ ŏh uh
អេះ éh eiʰ
អោះ aŏh uŏh ɑʰ ʊəʰ
អៈ eəʔ

Vocals independents

[modifica]

Les vocals independents són caràcters no diacrítics que se sostenen sols (sense estar enganxats amb un símbol consonàntic) fets servir per representar fonemes vocàlics situats enmig de les síl·labes. En khmer s'anomenen /sraʔ peɲtuə/, que significa "vocals completes". Les vocals independents es fan servir en un nombre molt baix de mots, principalment d'origen indi, i conseqüentment hi ha certa inconsistència en els seus usos i pronunciacions.

Vocals
independents
Romanització
de l'ONU
AFI
ĕ ʔe
ei ʔəj
ŏ ʔ
ŭ ʔu
ŏu ʔɨw
rœ̆ ʔrɨ
ʔrɨː
lœ̆ ʔlɨ
ʔlɨː
é ʔae; ʔɛː,ʔeː
ai ʔaj
, aô, aôy ʔaːo
âu ʔaw

Numerals

[modifica]
Numerals khmers
Numerals aràbics 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Vegeu també

[modifica]